El divendres vam tenir molta però que molta feina. Vam haver de ficar totes les activitats dels nens, que estaven desordenades en les seves corresponents carpetes. Vam trigar moltíssim en acabar! Era el meu aniversari i els nens em van fer "pastissos de plastilina" i em van cantar l'aniversari feliç. Desprès d'estar una estona jugant, van ficar "la cançó de recollir", els nens van recollir els jocs i vem anar a veure a la Vella Quaresma. Van cantar la cançó i la Vella Quaresma els va donar una pista: era una paraula. Les professores van explicar que cada divendres, quan anéssin a treure la cama de la Vella Quaresma tindrien una paraula nova, que finalment formaria una frase. Van treure-li la cama i vam tornar a la classe a recollir les motxilles i gots per marxar.
lunes, 22 de febrero de 2010
miércoles, 17 de febrero de 2010
DESÈ DIA AMB LES ESTRELLES

El divendres em va acompanyar en Pancho al Matagalls. Pensava que no el deixaien participar però, com que era Carnaval, i hi havia molta feina, ja els va anar bé que vingués amb reforços.
La Montse segueix estant malalta i estava la professora substituta: la Cristina. Havia canviat de lloc als nens i em feia cada embolic per saber on era cada un!
Primer, com gairebé cada dia (suposo que ja és un ritual) vam passar nen per nen, amb el llum apagat fent-los massatges perquè es tranquil·litzessin.
A l'aula del costat hi havia uns quants pares pentinant i maquillant als nens. Mentre esperavem que els toqués el torn als de la nostra classe, vam fer un taller de jocs. Un joc de taula a cada taula i s'anaven tornant.
Als pocs minuts van començar a agafar nens per maquillar-los i com vaig veure que anaven malament de temps i que els professors estaven molt estressats vaig preguntar-los si els podia ajudar. Immediatament em van dir que sí i em van indicar una aula on ficar-me, juntament amb tres mares i la Sara Romo a maquillar als nens que anaven arribant. Gairebé tots els nens es volien pintar de spiderman i les nenes, de papallona o de princesa (exceptuant una nena que va diar que volia anar de príncep!) Al final ens vem fer tots uns experts i els nens van quedar realment molt guapos. Estaven tots molt contents i emocionats. Nosaltres també ens ho vam passar molt i molt bé, però vam acabar molt cansats.
Crec que ja he aconseguit aprendrem tots els noms de memòria!
jueves, 4 de febrero de 2010
VUITÉ I NOVÉ DIA AMB LES ESTRELLES

La setmana passada vaig tenir problemes amb l'ordinador i no vaig poder fer l'actualització del blog. Però vem fer aproximadament el mateix que la setmana anterior. També es va dividir la classe en dos i, en aquest cas, jo em vaig quedar tota l'estona amb el grup que estava a la classe. Amb ells, vem estudiar la lletra E d'elefant! Sembla mentida però els costava moltíssim escriure aquesta lletra. La feien començant per la part de baix, al revés... Però la Montse i jo intentavem que la fèssin bé i molts ho van aconseguir. Vem fer una feina que consistia en retallar la paraula elefant er síl·labes i enganxar-la en una fitxa, després, escriure la paraula ells i pintar un dibuix d'uns elefants molt bufons. I mare meva com els va costar retallar-ho!
L'últim divendres, com que una de les Montses tenia molt mal de coll i no podia parlar no van repartir el grup en dos per fer psicomotricitat. Així que ens vem quedar a la classe jugant a jocs de taula. A cada taula hi havia un joc diferent i els nens anaven fent torns per passar d'una taula a l'altre. En una taula hi havia un joc de fer collarets: hi havia una capsa de plàstic amb unes boletes de fusta i plàstic enormes amb un forat que els nens ficaven per unes cordes de colors i es feien collarets. Jo vaig acabar amb tres collarets gegantins penjats al coll!
En una altra taula hi havia un puzzle de peçes grosses per formar paraules. I em vaig sorprendre moltíssim, perquè molts nens montaven les paraules perfectament!
En la tercera taula els nens tenien unes pissarretes blanques, i unes capses de plàstic plenes de lletres de plàstic amb imans que els nens enganxaven a les pissarretes formant paraules. Al principi intentaven fer paraules que existíisin, però va arribar un moment en el que enganxaven per enganxar i acabaven fent paraules hiper-mega llargues i em preguntaven: -Sandra, que fica aquí? - I jo no sabía ni pronunciar-ho.
A la última taula hi havien unes peces enormes de colors que s'enganxaven les unes a les altres. Les nenes es feien corones, pulseres. I molts nens es muntaven "granjes" amb animals imaginaris. Els nens s'ho van passar molt i molt bé.
Aquell dia vaig descobrir, o afirmar-me a mi mateixa, que la música influeix molt en la manera de comportar-se de les persones, en especial, dels nens petits. Quan estaven tots enfeinats jugant i rient, la Montse va ficar al radiocaset una cançó molt i molt animada, amb molt de ritme, i sobretot, molt i molt ràpida. Va dir: -Nens, a recollir!- i els nens van començar a endressar-ho tot com a bojos, ràpid, molt ràpid, corrent per la classe. En menys de dos minuts ho van tenir tot recollit! Vaig al·lucinar!
Un cop estava tot recollit van apagar el llum i les Montses i jo vam començar a fer massatges a les esquenes dels nens. Van ficar música tranquila, i naturalment, els nens es van relaxar, igual que nosaltres. Suposo, també influenciats per la música.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)